En la correspondència comercial i administrativa, el primer que convé plantejar-se és com cal tractar la persona destinatària de la carta o escrit: de vós o de vostè? 

En català, el tractament de vostè és antic i arrelat, i denota formalitat i distanciament respecte a la persona destinatària. A vegades, però, pot induir a confusions. Per exemple:

Sobre la partida enviada al senyor Canons, li faig saber que li he enviat el seu albarà.

En aquesta frase, la tercera persona del singular, que és la que usa el tractament de vostè, pot provocar ambigüitats (de qui és l'albarà, del senyor Canons o del destinatari del missatge?). Així mateix, el tractament de vostè també obliga a distingir entre masculí i femení pel que fa a l'ús de pronoms febles. Per exemple:

Aprofito l'ocasió per saludar-lo (si es tracta d'un home)
Aprofito l'ocasió per saludar-la (si es tracta d'una dona)

Per tot això, en llenguatge administratiu és preferible usar el tractament de vós (segona persona del plural). Per exemple:

us comunico
em plau convidar-vos
la vostra carta
el vostre escrit

Aquest tractament estalvia els problemes d'ambigüitats i les formes dobles de masculí o femení, i contribueix a un ús no sexista de la llengua. A més, no té el to distant del vostè, i és més adequat per al tracte formal però planer que requereix un servei públic com el de l'Administració. Així, tant si ens adrecem a un home com a una dona es pot dir: 

Aprofito l'ocasió per saludar-vos (i no Aprofito l'ocasió per saludar-lo/la).
Us convidem a les jornades (i no El/la convidem a les jornades).

D'altra banda, cal vigilar de no barrejar tots dos tractaments en un mateix document.

En el cas de les salutacions de les circulars, cartes, correus electrònics, etc. que trametem a persones indeterminades, se sol escriure una doble salutació. Per exemple:

Senyor,
Senyora,

En el cas que la salutació inclogui un adjectiu, és preferible repetir-lo. Per exemple:

Benvolguts amics,
Benvolgudes amigues,

Benvolgudes investigadores, benvolguts investigadors,